16/5/08

un, dos, un, dos, tres, quatre....


Ahir vaig sopar de gratis.
I us preguntareu quina relació té el títol d'aquest post amb la primera frase. Podrien ser els plats que vaig menjar, o el número de persones amb qui vaig sopar... Podria, però no.

El número de plats que em vaig menjar ahir van ser 6, i les persones que estaven sopant amb mi... una setantena.

Ahir va començar el 15è Festival de Jazz de Banyoles i, com és tradició des de fa tres anys, els protagonistes de la nit van ser el Jazz i la Cuina.
El 3r Jazztronòmic començava amb força.
Per a els que no ho coneixeu, dir-vos que l'espectacle consisteix en barrejar la cuina amb la música. Els músics interpreten el menjar, i els cuiners cuinen la música.

El concert començava amb un "xupito" de Pescaíto frito acompanyat d'un fort "pull-up" musical per part de la banda, que descrivia la sensació àcida que et produïa la beguda.
Els Natxos i els Tacos van acabar d'acompanyar els aperitius, regats amb un tema de jazz modern que seduïa les orelles.

Tot seguit, els músics van interpretar un "pupurri" de temes mítics del jazz. Aquells temes que tothom ha sentit però que ningú sap com es diuen, descrivien la barreja de textures, gustos i colors del Gaspatxo (sense trinxar) que ens havien portat els cuiners.

El segon plat era un ou ferrat barrejat amb tacs petits de patates fregides. La música va acompanyar també aquella Truita de patates modernitzada.

El plat fort va arribar després que els músics ens delectessin les orelles amb una curta però intensa interpretació de la Sonata de les cassoles amb forquilla menor. El túrmix i la torradora van tenir un paper destacat en aquesta peça.
El Cap i Pota amb cigrons va ser, per a mi, el més difícil de pair. Això no vol dir però, que no fos bo.

Per acabar, un tema fresc i enèrgic va acompanyar el mojito de postres. Un Mojito gens corrent, ja que a mi em va semblar que era més aviat una coca de llimona amanida amb els diferents ingredients.

Tot plegat regat amb un Cava Mont-Ferrant Brut Rose que estava boníssim.

Era la primera vegada que podia anar al Jazztronòmic i és una cosa recomano a qualsevol que li agradi una mica el bon menjar i la bona música.

Tot plegat va anar a càrrec de la bona gent de El Ginjoler i del grup Seitons Tuff.

Ja us aniré penjant la programació del festival.
Ja sé que sou molt pocs que em llegiu, però potser algú s'animarà a venir.

Apa Salut i bona cuina!

5 comentarios:

kennen dijo...

ara ens vas de crític gastronòmic??? que gran. buenu, doncs merci perquè jo no sé a quin món visc i t'agraeixo que m fessis saber que hi ha aixo.

mua

Home de caramel n. 13 dijo...

Crític gastronòmic?? jo?

No veus que m'agrada tan menjar que ami em sembla tot boníssim?

XD

kennen dijo...

penses actualitzar algun dia pits?

Emma dijo...

t'he votat.

seràs president del món.
n'estic segura.

:)

records ferran!

aah! i per cert (des del blog d'en miqi ¬¬') he vist que ja heu trobat pis!! que bé, no?

emma dijo...

actualitza, actualitza, actualitza


(això eren missatges subliminals que no he sabut posar en el comentari anterior)

jejej

vaaaaaaaa