4/5/08

Reflexions de després d'una peli

Ara que he decidit aixecar-me de sofà, prenc entre les meves mans el teclat blanc del meu iBook (si si, sóc un maquero i en xulejo XD) i em disposo a reflexionar sobre la pel·lícula que m'ha ocupat mitja tarda.

El film en qüestió és: Nothing Hill.
Si, ho sé, no és la meravella més grossa del setè art, però mata la tarda del diumenge.

És interessant la manera que tenen els guionistes de Hollywood per plasmar en una cinta les relacions "idíl·liques" dels éssers humans.
Suposo que no us haureu sorprès que hagi posat "idíl·liques" entre cometes, ja que, qui més qui menys, ha estat ficat dins algun afer amorós i s'hi ha enganxat els dits.

Cada vegada és més habitual veure que les parelles cinematogràfiques, tot i les dificultats que passen durant el film, s'acaben trobant en un desanllaç perfecte i romàntic, i són feliços, i mengen aniços, i tota la mendanga.
Poc saben aquests personatges de la crua realitat de l'amor. Que si ara t'estimo, que si ara no, que si no estic bé amb tu, que si no passes per les portes... Ja m'agradaria a mi, i a tots els mortals, tenir un equip de guionistes que anés teixint una bella història d'amor.
Us ho imagineu? Fabulosos i romàntics encontres aparentment fortuïts, meravellosos petons sota la ténue llum d'una fanal, fer l'amor a càmera lenta i amb un quartet de violins interpretant no sé quina sonata de Chopin. Va home, va! Sexe perfecte?! I què més!

En fi, tothom sap que l'amor no és, ni molt menys, un camp de lliris. És més aviat un camp de roses. Si, si, roses, perquè per arribar a la flor t'has de barallar amb les espines. (que típica aquesta frase, però és igual).

De moment, seguirem mirant pel·lícules i imaginant-nos un món perfecte.

Salut!

2 comentarios:

Miquel Duran-Frigola dijo...

diria que mai ningú havia pensat tant mirant notting hill

cursi!

pos jo me enamorat tres cops en travelling lateral, tho juro. però, cert, no tinc guionistes. tu potser en tens però a ja saps que hi ha vaga ara.

Anónimo dijo...

Primer de tot, deixa'm dir: DON'T GET A MAC!!

I perquè vols uns guionistes? Per tenir una vida més avorrida de la que tens ara? (sense ànim d'ofendre).

I sí, els teus i els meus guionistes, que potser han treballat junts en algun moment, han plegat.
En fi, què hi farem.


:)